La Costa Brava és un indret privilegiat per gaudir de la vida marina en el seu estat més pur. Entre les espècies més carismàtiques hi trobem els cetacis, i en particular els dofins, que són freqüents al voltant de les Illes Medes dins del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter (PNMMBT). El seu atractiu desperta l’interès tant d’investigadors com de visitants, però cal tenir present que aquests animals són extremadament sensibles a la presència humana.

Els cetacis constitueixen un grup d’espècies d’elevat valor ecològic i científic que requereixen una protecció especial. En aquest sentit, el Reial decret 1727/2007, de 21 de desembre, estableix mesures de conservació per als ecosistemes marins, incloent-hi de manera explícita la protecció dels cetacis en aigües espanyoles. Per aquest motiu, el PNMMBT estableix normatives específiques i recomanacions de bones pràctiques, per tal de garantir la seguretat dels animals i alhora afavorir una experiència respectuosa i sostenible per als observadors.

Quins cetacis podem veure a les Illes Medes?

Tot i que no es tracta d’una zona de grans concentracions permanents, al voltant de les Illes Medes es poden albirar diverses espècies. Les més comunes són les següents:

• Dofí mular (Tursiops truncatus): el més habitual i fàcil de veure, sovint en grups socials.
• Dofí llistat (Stenella coeruleoalba): més freqüent mar endins, àgil i acrobàtic.

La presència d’aquests animals confirma la riquesa ecològica de la zona i reforça la importància de conservar-la.

Normativa i distàncies de seguretat

El respecte a les distàncies és essencial per evitar l’estrès i les alteracions del comportament natural dels cetacis:

• Zona d’exclusió (0–60 metres): està totalment prohibit apropar-se als animals. No es pot interceptar la seva trajectòria ni intentar establir contacte.
• Zona de permanència restringida (60–300 metres): els vaixells han de reduir la velocitat, evitar maniobres brusques i mantenir-se fora de l’eix de desplaçament dels animals.

A més, queda prohibit l’ús de drons sense autorització específica, ja que el soroll i la proximitat poden generar un fort estrès en els cetacis.

Bones pràctiques d’observació i navegació

Si apareix un cetaci a menys de 500 m, en cas dels dofins, es podrà continuar navegant, mantenint velocitat i direcció, però en cas excepcional d’albirar altres cetacis (balenes, calderons, marsopes, orques o catxalots), s’ha de desviar la trajectòria sense donar marxa enrere ni fer canvis bruscos de velocitat i direcció. I si apareixen molt a prop, s’ha de posar punt mort o parar l’embarcació si és necessari.

A banda de respectar les distàncies, el codi de bones pràctiques inclou recomanacions clau per a embarcacions recreatives i professionals:

• No acostar-se directament als animals, deixant que siguin ells els que s’apropin si ho desitgen.
• No tocar ni molestar els cetacis en cap circumstància, especialment interposar-se entre un adult i una cria.
• No donar-los menjar, per evitar dependència i problemes de salut.
• Informar el 112 davant qualsevol situació irregular, animal ferit o d’emergència.
• No produir sorolls forts o estridents per atraure’ls o fer-los fora, incloent-hi emissió de sorolls dins l’aigua.
• No fer marxa enrere ni navegar en cercles.

Aquestes mesures protegeixen tant els animals com les persones, i asseguren que l’activitat es desenvolupi amb responsabilitat.

Els cetacis, i en especial els dofins mulars, són bioindicadors de la salut del mar. El seu estrès o desplaçament per culpa de la pressió humana pot tenir conseqüències greus en els ecosistemes. La conservació d’aquestes espècies no només és vital per a la biodiversitat, sinó també per al turisme sostenible que genera beneficis a la comunitat local.

El PNMMBT és un entorn protegit on la convivència entre activitat humana i natura ha de basar-se en criteris de sostenibilitat i responsabilitat. Complir amb la normativa és fonamental per garantir que les generacions futures puguin continuar gaudint dels dofins i altres cetacis a la Costa Brava.