Un dels eixos vertebradors de la proposta tècnica del projecte d’actuacions de millora en el procés de renovació de la concessió portuària era l’adaptació al canvi climàtic.

Des d’un punt de vista estructural, aquesta adaptació s’ha materialitzat amb l’augment de la cota de coronació de molls i pantalans per donar resposta a l’increment del nivell mig del mar, i amb el reforç i redimensionat dels blocs d’escullera dels espigons de protecció exterior per suportar millor l’increment d’intensitat i periodicitat dels embats de mar.

Pel que fa a l’energia, l’estratègia ha consistit en la posta en obra d’instal·lacions fotovoltaiques en règim d’autoconsum, en una primera fase, a totes les cobertes dels nous edificis projectats o dels rehabilitats; amb això, en els darrers anys, hem instal·lat una potència pic de 50 kW i hem aconseguit una quota autàrquica del 30% de mitjana anual. En un futur proper està previst fer arribar aquesta potència a no menys de 250 kWp amb noves instal·lacions sobre pèrgola, fet que farà incrementar notablement la nostra independència elèctrica -sobretot quan introduïm elements d’acumulació-, així com ens permetrà donar resposta a noves demandes de vehicles (també marins) electrificats.

Amb el vector aigua cal actuar de manera similar. La situació d’emergència hídrica que vivim ens ha mostrat la nostra gran vulnerabilitat i la nostra gran dependència d’aquest recurs. A més, la necessària actuació social sobre la demanda (estalviem aigua!) no sempre és compatible amb el funcionament de certs sectors, com el turístic, que requereixen d’aquest recurs en el seu procés de prestació de servei al client d’una manera intensiva en certs períodes de l’any. Quan això passa, cal pensar també en actuar sobre la oferta i ser capaços de generar nova aigua. I en aquest sentit, els ports esportius són unes instal·lacions magnífiques per plantejar projectes de generació d’aigua dolça per dessalació d’aigua de mar mitjançant processos d’osmosi inversa.

Característiques tècniques de la nova planta de dessalació d’osmosi inversa

En el nostre cas, per fer-ho, s’ha optat per l’adquisició d’un equip de la mercantil Eco-Sistems Watermakers. En concret s’ha triat un model T-2000 que és una planta d’osmosi inversa amb les característiques tècniques següents:

• Capacitat de producció: 2,1 m³/h (50 m³/dia) d’aigua dolça amb una captació de 5,5 a 8 m³/h d’aigua de mar;
• Sistema de filtració: filtració primària per llit de sorres de diferent granulometria i filtracions secundàries micromètriques mitjançant dispositius de tipus cartutx;
• Recuperació d’energia: sistema integrat de recuperació d’energia en la bomba de pistons que eleva la pressió fins als 60 bars;
• Tractament de l’aigua: pre-tractament amb bisulfit sòdic que actua com a agent desincrustant i bactericida, i post-tractament de cloració per potabilització amb hipoclorit sòdic;
• Condició prevista de l’aigua a la sortida: de consum humà amb compliment dels paràmetres del RD 140/2003 i les seves posteriors modificacions;
• Control remot i automatitzat: diferents sensors que permeten la configuració i monitorització dels paràmetres operatius, amb capacitat de control remot a través d’internet

La dessaladora T-2000 és completament automàtica, necessita una mínima intervenció humana, i està equipada amb sistemes de control per garantir el seu funcionament òptim. Els components de la dessaladora estan muntats sobre un bastidor autoportant, que en el nostre cas està instal·lat dins d’un contenidor marítim de 20 peus que ha calgut insonoritzar per tal d’atenuar la potència sonora de la bomba de pistons d’alta pressió.

La captació de l’aigua salada es fa a 1,5 m de fondària sota el pantalà anomenat 100-200, mentre que el rebuig s’evacuarà sota el pantalà 500-600.

Des del Club s’ha proposat al fabricant la millora de sobredimensionar el volum d’entrada d’aigua de mar per tal que, així, una part d’aquesta aigua de mar captada vagi directament a diluir la concentració de sals del rebuig, que disminueix en un 30% respecte la maquinària convencional.

El diagrama del procés es pot veure a la figura següent:

Pel que fa la polèmica sobre el rebuig (producció de salmorra) d’aquests processos d’osmosi inversa, a banda de l’exposat anteriorment, cal tenir també en compte que una important part de l’aigua produïda es destina al baldeig de les embarcacions i, per tant, torna al mar amb una concentració de sals menyspreable que tendeix a compensar -al menys globalment- l’excés de sal d’aquell efluent. A més, cal tenir en compte que només una carrera de marea astronòmica diària (± 0,3 m) mou un volum de renovació de les aigües interiors d’uns 91.000 m³ (151.373 m² de làmina d’aigües interiors per 0,6 m de carrera de marea), que representa el 13,4% del total de l’aigua continguda en el port (678.680 m³); dit altrament, la totalitat de l’aigua del port es renova, teòricament de manera natural, cada setmana.

El conjunt es completa amb un dipòsit de polièster reforçat amb fibra de vidre (PRFV) de 25 m³ de capacitat, un eixam de canonades de connexió, i un sistema de bombes de pressió amb variadors de freqüència que han de garantir la suficiència de cabal i pressió en tota la instal·lació.

Un projecte pilot del Club per a un futur més sostenible

El sistema presentat s’ha d’entendre com una instal·lació provisional i com una prova pilot que pot durar entre 2 i 3 anys. Si l’enginy funciona correctament, en una fase posterior d’obres i coincidint amb la urbanització de la zona d’aparcament adjacent a l’edifici principal, està previst soterrar la maquinària i projectar un dipòsit major, segurament d’una capacitat superior als 50 m³ que és -actualment- el màxim consum diari d’un dia d’agost.

El consum energètic de la maquinària de dessalació és, segons els assajos, de 3,3 kWh per cada m³ d’aigua dessalada generada. El consum d’aigua del port és d’uns 7.000 m³ de mitjana anual. Així doncs, suposant que tota l’aigua consumida provingués de la dessalació, el consum energètic associat per produir-la seria d’uns 23.000 kWh/any que equivalen a un terç de la producció anual de les actuals plantes fotovoltaiques en règim d’autoconsum (l’any 2023 es van generar 64.500 kWh d’energia amb les nostres fonts renovables pròpies sobre coberta).

Aquest nou projecte, a banda de plantejar un possible canvi de model en la gestió de l’aigua que consumeix el Club, també ens permet contribuir d’una manera sostenible a la preservació de les fonts d’aigua dolça locals, beneficiant a la comunitat i a l’ecosistema local.