El litoral de la Costa Brava és una joia natural que alberga una gran diversitat d’espècies marines, moltes de les quals estan protegides, o amb la seva pesca regulada, per tal de garantir-ne la seva conservació. Els espais naturals protegits son els grans protagonistes de la perpetuïtat d’aquesta riquesa natural.
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter n’és un clar exemple. Gràcies al seu llarg historial d’estatut de protecció, els seus ecosistemes marins s’han preservat. A inicis dels anys 80, el domini marítim va quedar subjecte a una llei de protecció oficial del govern català que hi prohibia la pesca i l’extracció dels recursos marins vius. Aquesta llei ha evolucionat per millorar les estratègies de conservació, gràcies a nombrosos estudis científics.
Ordre de 25 de novembre de 1983: Es prohibeix la pesca i l’extracció de recursos marins vius al litoral de les Illes Medes. Aquesta ordre marca el primer pas cap a la protecció d’aquest entorn.
Llei 19/1990, de 10 de desembre: Ampliació de la protecció amb la conservació de la flora i fauna marina de les Illes Medes, destacant la necessitat de preservar els seus ecosistemes singulars.
Conveni de Barcelona (2001): Els fons marins de les Illes Medes s’inclouen a la llista de zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM), reconeixent-ne el valor ecològic internacionalment.
Decret 222/2008, d’11 de novembre: S’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió de l’Àrea Protegida de les Illes Medes (PRUG), establint normatives específiques per a la gestió i ús de la zona.
Llei 15/2010, de 28 de maig: Creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, unificant la protecció d’aquests espais i declarant les Illes Medes com a Reserva Natural Integral per garantir-ne la conservació total.
Tot i les normatives, la Costa Brava és una destinació molt preuada, i la gran afluència de visitants amenaça els tresors que hi ha al mar. Com a empresa del sector turístic, aquesta situació ens impulsa a donar a conèixer l’entorn marí i conscienciar els visitants sobre la seva fragilitat.
Espècies del litoral del Montgrí amb estatut de protecció
- Cavallet de mar (Hippocampus hippocampus i H. guttulatus): Peix diminut que viu als herbeis de posidònia. La seva regressió es deu a la pèrdua d’hàbitat i contaminació, i està sota protecció estricta.
- Tauró pelegrí (Cetorhinus maximus): Un dels taurons més grans, tot i ser inofensiu, s’alimenta de zooplàncton i petits peixos. A causa de la intensa explotació pesquera al segle passat, es considera amenaçat i protegit.
- Nacra (Pinna nobilis): Mol·lusc bivalve endèmic del Mediterrani que pot viure 50 anys. És vulnerable a l’ancoratge i la destrucció de la posidònia. Des del 2016, pateix l’atac del protozou paràsit Haplosporidium pinnae, fet que l’ha tornat encara més escassa.
- Corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis): Ocell litoral que s’aplega a les roques a l’estiu. Protegit a tota la costa.
- Coral·ligen: Comunitat biològica clau del Mediterrani que concentra un 10% de les espècies marines. Està format per diverses algues calcàries i esponges, creant estructures complexes que proporcionen refugi a moltes espècies.
- Dofí mular (Tursiops truncatus): Cetaci comú a les costes del Montgrí, on s’alimenta. Està protegit, i es demana tenir un comportament respectuós davant el seu albirament.
- Tortuga babaua (Caretta caretta): Vulnerable a xocs amb embarcacions i a la ingestió de plàstic. Està protegida a tot el litoral i es recomana notificar els albiraments.
Vegetació marina:
- Fanerògames marines: Són plantes adaptades a la vida submarina. A Catalunya, les espècies més comunes són la Posidonia oceànica, Cymodocea nodosa i altres. Aquestes plantes formen praderies vitals per l’ecosistema marí, ja que proporcionen refugi i aliment a moltes espècies, fixen CO₂ i protegeixen el litoral de l’erosió.
- Grapissar o fons de maërl: Estan formats per algues vermelles calcàries que es desenvolupen a partir dels 20 metres de profunditat i que creen un sistema tridimensional important per a la biodiversitat. Aquests hàbitats fixen CO₂ i contribueixen al canvi climàtic.
Ambdós són hàbitats protegits per la seva importància ecològica i el seu interès pesquer, però molt vulnerables a l’activitat humana. Per això, necessiten mesures urgents de protecció i de conservació.
La pesca recreativa al PN del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter
Algunes espècies, tot i tenir gran importància ecològica, també són l’objectiu de pescadors professionals i recreatius. Per garantir la seva sostenibilitat, la pesca recreativa està sotmesa a regulacions estrictes que estableixen vedes temporals, talles mínimes i límits de captures.
- Orada i Llobarro (Sparus aurata i Dicentrarchus labrax): són dues de les espècies més comunes i cobejades. Per això, la seva pesca recreativa està regulada amb límits de pes i talla de captura per evitar la reducció de les seves poblacions.
- El pop i la sèpia (Octopus vulgaris i Sepia officinalis): la seva pesca està regulada a tot Catalunya, amb períodes de veda específics.
- Les garotes (Paracentrotus lividus): la seva recol·lecció està regulada per evitar-ne la sobreexplotació. Per pescar-les de forma recreativa es necessita una llicència de pesca subaquàtica i es podran recol·lectar un màxim de 150 garotes al dia a mà, amb garotera tradicional o amb estris que permetin ser selectiu amb les talles permeses.
- Llagostes i Llamàntols (Palinurus elephas i Homarus gammarus): la seva pesca fa objecte de moratòries en algunes zones i està fortament regulada a tota la Costa Brava, amb vedes específiques. Queda prohibida la seva pesca recreativa.
- El mero i el corball (Epinephelus marginatus i Sciaena umbra): tot i ser espècies que s’han vist beneficiades per la implementació de zones protegides, són molt buscades i per això és important seguir les normes i recomanacions per la seva pesca recreativa.
Les espècies del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter es distribueixen més enllà dels seus límits, i el grau de protecció varia segons la zona. És recomanable consultar les autoritats responsables abans de realitzar activitats extractives per complir la normativa.
Respectar les lleis no només protegeix les espècies vulnerables, sinó que assegura la sostenibilitat dels recursos marins per a les futures generacions!