Una dècada després de ser trasplantades a les Illes Medes, colònies de corall vermell (Corallium rubrum) confiscades a pescadors furtius no només han sobreviscut, sinó que s’han consolidat com una comunitat robusta, gairebé idèntica a les originals. Així ho confirma un estudi recent dut a terme per científics de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM).

Aquest descobriment suposa un pas important en la restauració del coralligèn, un hàbitat submarí essencial del Mediterrani, caracteritzat per la lentitud del seu creixement i la seva gran biodiversitat. El corall vermell, joia biològica del fons marí, ha estat greument amenaçat per la pesca il·legal, fins i tot dins d’àrees protegides.

Restauració en zones clau del Mediterrani

La intervenció es va dur a terme al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, a uns 18 metres de profunditat, en zones de poca afluència humana i encara poc afectades pel canvi climàtic. Aquest entorn controlat ha permès a les colònies trasplantades establir-se amb èxit i recuperar a poc a poc el seu rol ecològic.

Un corall sota pressió: pesca il·legal i canvi climàtic

El corall vermell és especialment vulnerable. El seu creixement extremadament lent dificulta la regeneració natural quan les seves poblacions són danyades. A això s’hi afegeix la pressió del canvi climàtic: l’augment de la temperatura de l’aigua i les onades de calor marines han provocat una mortalitat notable en diferents espècies del Mediterrani, inclòs el corall vermell.

Durant segles, aquesta espècie també ha estat explotada per a la fabricació de joieria, cosa que n’ha reduït dràsticament la presència en zones profundes i de difícil accés.

Què fa efectiva una restauració marina?

L’estudi destaca que moltes accions de restauració s’avaluen únicament a curt termini, basant-se en si els organismes trasplantats sobreviuen durant els primers anys. Tanmateix, aquest enfocament és insuficient per a espècies longeves com el corall vermell, que pot viure entre 50 i 100 anys.

Els investigadors subratllen la necessitat de fer avaluacions a llarg termini per comprendre plenament si la biodiversitat i els serveis ecosistèmics s’estan recuperant.

Restaurar sí, però també protegir

Perquè una restauració funcioni, és crucial eliminar la causa que va provocar la degradació. I al mar, a causa de l’impacte global del canvi climàtic i altres activitats humanes, ja gairebé no queden zones completament lliures d’estrès ambiental.

Per això, l’estudi també remarca la importància de protegir eficaçment els ecosistemes marins abans d’intervenir-hi, i d’ampliar l’escala de les accions de restauració, que actualment solen tenir un abast limitat i un impacte reduït a nivell ecosistèmic.

Un missatge clar: la natura respon si li donem una oportunitat

La recuperació del corall vermell a les Illes Medes no és només una bona notícia per a la biodiversitat mediterrània, sinó també un recordatori que la restauració ecològica, quan es fa bé, funciona.

Aquest tipus d’estudis ens conviden a repensar la nostra relació amb el mar, prioritzant la conservació activa i sostenible dels ecosistemes, i apostant per projectes a llarg termini que regenerin la vida marina des dels seus fonaments.